|
|
Divisa 1
Poesia
patriòtica catalana
Joan Salvat-Papasseit, a més a més d'ésser un gran poeta, fou una patriota català íntegre.
Divisa 2
Cançó futura
Divisa 3
Divisa
L'estel d'un esguard
i el d'una senyera.
La guerra i l'amar:
la sal de la terra.
Al llavi una flor
i l'espasa ferma.
Divisa
Viatjar terres,
no quedar-se en cap,
amar en totes una noia verge;
creure en la guerra perquè és
bo el combat,
cada ferida la sang d'un poema.
Quan Déu ens cridi poder contestar:
–tant estimava que es vessava el veire.
Divisa
Fem l'escamot dels qui mai no reculen
i sols un bes els pot fer presoners.
Fem l'escamot dels qui trenquen les reixes
i no els fa caure sinó un altre bes.
Fem l'escamot dels soldats d'avantguarda:
el primer bes que se'ns doni als primers.
Cançó futura
Guerra la guerra, fem-nos soldats:
serà la terra pels catalans.
Gent de Castella, deixeu-nos pas!
Feu-vos
enrera la host vilana.
La mar és nostra! La branca ufana
quan l'estol passa.
La malvestat
s'és feta eixorca
si som triomfants:
serà la terra pels catalans.
Duem estrella i penó barrat,
guerra la guerra!
L'ardit es bat
per una engruna dolça
de pau:
si perd l'engruna vol llibertat.
Serà la terra pels catalans.
Gent castellana, l'allau no us val!
